Relats d'en Ricky Merci

Benvinguts al mon dels relats d'en Ricky Merci, on hi trobaràs un seguit de textes que intenten mostrar la cara més oculta de la personalitat humana.

Molts d'aquests textos han estat produïts per a ser emesos, mitjansan les ones de Ràdio Canet, en el programa Diskulpin Les Molèsties.
[www.dlmradio.tk]

---------------------------------------------------------------

Els textos, en aquest bloc, estan separats per les categories:

També hi he anat penjant els muntatges de video, que trobareu al Youtube, amb un recull dels records per compartir.
A més, també hi trobareu alguns reculls de fotos.

Edicions destacables:

---------------------------------------------------------------

Per si voleu relaxar-vos, aquí he penjat un recull de fotografies de algunes de les possibles i múltiples cares del Sol.

"Per a prendre's un moment de descans dins aquesta estressant carrera".

[ENTRAR]

A continuació us ofereixo un vídeo que és una crida per a una responsabilitat global, per a preservar la Terra que ens dona la vida.

A continuació us mostro el muntatge de les fotos del dinaret que ens vem dedicar a nosaltres mateixos, alguns dels alumnes d'una Escola Forestal de les terres catalanes.

A continuació trobaras els 20 capítols que formen el conte de la "Veritable historia d'en Papyrus", un pobre peixet que es va perdre mentre tornava a casa, tot sol.

En cadascun dels 20 capítols, s'intenta crear un àmbit de reflexió, per arribar a la conclusió de que les dificultats i entrebancs que ens puguem trobar al llarg del camí de la vida, no son res més que petites proves, que la mà poderosa del Destí ens interposa per a un engrandiment personal.

“La Veritable Historia d’en Papyrus” tot i estar ubicada sota l’aigua marina, diverses són les referències i similituds a la vida humana, portades a terme a la superfície terrestre, però alhora tota semblança a la realitat, només és pura coincidència.”

[Primer Capítol]

Desprès de construir tot un armament amb les espines de les durades, que havien dinat aquell migdia, unides amb els xiclets recollits de terra, estaven llestos per accedir al interior de l’ajuntament i enderrocar el regim d’en Fidel Dolç-at.
En Tobi i en Papyrus eren els encarregats d’entrar per la porta principal i accedir al despatx de l’alcalde.
//toc toc//
-Qui sou? Que voleu? No podeu entrar aquí!!!- Cridà tot neguitós en Dolç-at.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Els 2 grups seguiren direccions oposades, en el seu camí, i en la seva vida. Uns, en Roling i la Vicky, per a dedicar-se un a l’altre, per estimar-se de per vida i per a morir junts quan arribés el moment. I els altres, seguiren en direcció en busca del pare d’en Papyrus, que seguia treballant com un negre en el camp de refugiats on havien anat a parar, desprès de quedar-se sense casa, per culpa d’una riuada.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Coincidències de la vida, mentre nedaven mediterrani enllà, en Roling es quedà enrederit, mentre en feia un maiet d’amagat, perquè la mare d’en Papyrus no el veies, imagina’t que podria pensar la Margalida!! –“Roling, que t’enporres?”- (...) I en això que al girar una cantonada, en Roling es trobà de morros amb una cavalleta de mar, que li havia fet caure el maiet a terra, però que alhora li era ben coneguda.
-Ets... tu ets...- digué en Roling tot aturdit
-Home Roling, quant de temps! Com has crescut!- Respongué la veu femenina. Aquesta veu li retornà a la memòria moltes de les vivències dels seus anys d’escola. Davant seu tenia la cavalleta de mar que havia estat el seu 1er amor, la Vicky.

(...)

Llegeix la resta del Post »

La expedició continuava direcció a la segona residencia dels pares del Calamaret Tobi, a Llavaneres, on havien anat a viure desprès d’abandonar el Port d’Arenys.
En Tobi ja els hi havia parlat d’aquesta cova, on anaven a passar les vacances cada estiu. La clàssica cova de ricatxos, de Llavaneres, amb un jardinet molt maco i una piscina. (...) Però al arribar a la porta...
[T] – Oh!!! Deu meu!!! No pot ser!!!

(...)

Llegeix la resta del Post »

El primer en abandonar l’expedició va ser el Peix Martell, com sempre tenia un munt de feina acumulada, i en passar pel seu poblat va quedar-se al seu taller.

Sortint del poblat, varen decidir de donar una mica més de volta, per així poder passar per les respectives colònies, de cadascun del animalons. Així s’allargava una miqueta més la Comunitat del Retonto. En el fons el 4 amics no volien separar-se, havien compartit masses sensacions com perquè s’acabés tot tan aviat. Encara els hi quedava mitja vida per davant, però també volien compartir el seu temps amb les famílies que els havien donat la vida. El dubte estava servit.

(...)

Llegeix la resta del Post »