Relats d'en Ricky Merci

Avui farem referència a aquella vella dita que diu que “el seny implica saviesa, judici mesurat i sentit comú”.

“Conta l’historia d’un bon home, que posseïa una gran virtut: estava carregat de seny. Era un home de camp, anava amunt i avall, sempre carregat amb el seu farcell ple de verdures i la faixa apretadeta. Podríem dir que era analfabet, als 12 anys va deixar l’escola per anar a treballar al camp. No coneixia res de les matemàtiques aplicades, però en càlcul mental no serieu capaços de guanyar-lo. La seva vestimenta i la rudimentària forma de caminar, el feien ser menyspreat per la gent culta, aquella amb estudis universitaris.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Costum o realitat? La gent ens parla del que desconeix.

Un títol molt llarg per un relat molt esquat, o la mateixa cosa però estalviant-me paraules.

Relats Psicoactius, els que fan pensar. D.L.M.

Avui, jo, me despertat que volia ser una pedra, us preguntareu perquè? Doncs... no us se.... Potser ha estat un d’aquells somnis que no recordes, o el reflex d’una vida passada en la qual vaig viure millor, amb forma de pedra... o.... exactament no ho tinc clar!!!

Tu mires un pedra i ... no se, no hi veus res d’especial, no?
Doncs jo avui em mirava les pedres d’un altre manera!!!
Avui les veia com em miraven, com m’intentaven dir quelcom que jo desconec, (clar no parlo el dialecte de les pedres, encara....) i realment se que avui m’han intentar explicar alguna coseta.

(...)

Llegeix la resta del Post »