Relats d'en Ricky Merci

Trucada d’un nen d’11 anys, a la seva mare:

“Avui m’he comprat la samarreta de Milà, Me l’he provat i ja me la he deixat posada. Desprès hem anat a la platja amb el papa, hem estat jugant un ratu a pilota, em feia gracia el “pooiiing!” que fa, és de plàstic i està buida per dins. La xutava i veia com el vent la movia però pensava que era jo, el número 10 de l'Milan, en Gullit, qui li donava uns efectes que no es podria parar ni en Benji Price.

Buf, m’ha costat tant decidir, perquè hi havia tantes samarretes! M’agrada el negre i el vermell junts, quan faig quadrícules sempre les faig negres i vermelles. Els retoladors negres es gasten de seguida, no hi ha dret! I el nom...Sonava molt bé. Tots sonaven bé! Mathäus, Stoikov, Van Basten, Koeman, fins i tot Smeichel, que és un porter.

(...)

Llegeix la resta del Post »