Relats d'en Ricky Merci

Els 2 amics, comprovant que en Papyrus no era capaç de recordar ninguna de les cantonades del mar, varen decidir dirigir-se cap a l’escola d’en Papyrus, allà on va començar tot el problema.

Nedant, nedant, més enllà de les Pitiüses, darrera un lavabo van sentir els plors d’una gamba, tonta com ella sola, ja que estava sola. La seva família, de gambes, l’havien deixat per inútil, i l’ha van abandonar allà, sola, en un racó, darrera un lavabo. Era tan tonta, que no havia pogut arribar tota sola, al fons del mar.

(...)

Llegeix la resta del Post »

A continuació us mostro un video del muntatge de fotos fetes a l'illa d'Ibiza durant els messos d'estiu de 2007.

"Mejor 100 imagenes, que una palabra."

A continuació us mostro el video del muntatge de fotos durant l'excurcioneta que varem realitzar (Puli+Graci+Yeday+Merci) a la muntanya del Pedraforca (Bergadà), el cap de setmana del meu 25é aniversari.

"LO DIFICIL SE HACE, LO IMPOSIBLE SE INTENTA."

-Bones peixet, jo soc en Roling. Jo t’he alliberat de la medusa!!!- Però en Papyrus restava amagat i en silenci. -Has d’anar més en compte. El mar està ple de besties dolentes. Una mica més i no ho expliques. (...) Va, surt!!! Se que estàs aquí amagat. No tinguis por.-
El pobre peixet no es volia arriscar a sortir del Fons del Mar. Potser el cavallet també volia menjar-se’l. Però ... si li havia salvat la vida, no podia ser dolent. I a més no sabia com tornar a casa i necessitava l’ajuda d’algú.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Aquesta historia comença al fons del mar, allà on no hi arriba ni una engruna de llum, allà on acaben tots els habitants del mar que han perdut el seu rumb.

El protagonista de la nostra historia s’anomena Papyrus, i és un peixet, jove i inexpert, que un dia fart d’esperar, a la sortida de l’escola, a que arribés algú per portar-lo a casa, va decidir tornar tot sol. Ell pensava, que havent passat tants cops pel mateix camí, se’n recordaria perfectament, però... el que ell no sabia és que aquesta decisió la recordaria tota la vida.

(...)

Llegeix la resta del Post »