Relats d'en Ricky Merci

Els 2 grups seguiren direccions oposades, en el seu camí, i en la seva vida. Uns, en Roling i la Vicky, per a dedicar-se un a l’altre, per estimar-se de per vida i per a morir junts quan arribés el moment. I els altres, seguiren en direcció en busca del pare d’en Papyrus, que seguia treballant com un negre en el camp de refugiats on havien anat a parar, desprès de quedar-se sense casa, per culpa d’una riuada.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Coincidències de la vida, mentre nedaven mediterrani enllà, en Roling es quedà enrederit, mentre en feia un maiet d’amagat, perquè la mare d’en Papyrus no el veies, imagina’t que podria pensar la Margalida!! –“Roling, que t’enporres?”- (...) I en això que al girar una cantonada, en Roling es trobà de morros amb una cavalleta de mar, que li havia fet caure el maiet a terra, però que alhora li era ben coneguda.
-Ets... tu ets...- digué en Roling tot aturdit
-Home Roling, quant de temps! Com has crescut!- Respongué la veu femenina. Aquesta veu li retornà a la memòria moltes de les vivències dels seus anys d’escola. Davant seu tenia la cavalleta de mar que havia estat el seu 1er amor, la Vicky.

(...)

Llegeix la resta del Post »

La expedició continuava direcció a la segona residencia dels pares del Calamaret Tobi, a Llavaneres, on havien anat a viure desprès d’abandonar el Port d’Arenys.
En Tobi ja els hi havia parlat d’aquesta cova, on anaven a passar les vacances cada estiu. La clàssica cova de ricatxos, de Llavaneres, amb un jardinet molt maco i una piscina. (...) Però al arribar a la porta...
[T] – Oh!!! Deu meu!!! No pot ser!!!

(...)

Llegeix la resta del Post »