Relats d'en Ricky Merci

A continuació trobaras els 20 capítols que formen el conte de la "Veritable historia d'en Papyrus", un pobre peixet que es va perdre mentre tornava a casa, tot sol.

En cadascun dels 20 capítols, s'intenta crear un àmbit de reflexió, per arribar a la conclusió de que les dificultats i entrebancs que ens puguem trobar al llarg del camí de la vida, no son res més que petites proves, que la mà poderosa del Destí ens interposa per a un engrandiment personal.

“La Veritable Historia d’en Papyrus” tot i estar ubicada sota l’aigua marina, diverses són les referències i similituds a la vida humana, portades a terme a la superfície terrestre, però alhora tota semblança a la realitat, només és pura coincidència.”

[Primer Capítol]

Desprès de construir tot un armament amb les espines de les durades, que havien dinat aquell migdia, unides amb els xiclets recollits de terra, estaven llestos per accedir al interior de l’ajuntament i enderrocar el regim d’en Fidel Dolç-at.
En Tobi i en Papyrus eren els encarregats d’entrar per la porta principal i accedir al despatx de l’alcalde.
//toc toc//
-Qui sou? Que voleu? No podeu entrar aquí!!!- Cridà tot neguitós en Dolç-at.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Els 2 grups seguiren direccions oposades, en el seu camí, i en la seva vida. Uns, en Roling i la Vicky, per a dedicar-se un a l’altre, per estimar-se de per vida i per a morir junts quan arribés el moment. I els altres, seguiren en direcció en busca del pare d’en Papyrus, que seguia treballant com un negre en el camp de refugiats on havien anat a parar, desprès de quedar-se sense casa, per culpa d’una riuada.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Coincidències de la vida, mentre nedaven mediterrani enllà, en Roling es quedà enrederit, mentre en feia un maiet d’amagat, perquè la mare d’en Papyrus no el veies, imagina’t que podria pensar la Margalida!! –“Roling, que t’enporres?”- (...) I en això que al girar una cantonada, en Roling es trobà de morros amb una cavalleta de mar, que li havia fet caure el maiet a terra, però que alhora li era ben coneguda.
-Ets... tu ets...- digué en Roling tot aturdit
-Home Roling, quant de temps! Com has crescut!- Respongué la veu femenina. Aquesta veu li retornà a la memòria moltes de les vivències dels seus anys d’escola. Davant seu tenia la cavalleta de mar que havia estat el seu 1er amor, la Vicky.

(...)

Llegeix la resta del Post »

La expedició continuava direcció a la segona residencia dels pares del Calamaret Tobi, a Llavaneres, on havien anat a viure desprès d’abandonar el Port d’Arenys.
En Tobi ja els hi havia parlat d’aquesta cova, on anaven a passar les vacances cada estiu. La clàssica cova de ricatxos, de Llavaneres, amb un jardinet molt maco i una piscina. (...) Però al arribar a la porta...
[T] – Oh!!! Deu meu!!! No pot ser!!!

(...)

Llegeix la resta del Post »

El primer en abandonar l’expedició va ser el Peix Martell, com sempre tenia un munt de feina acumulada, i en passar pel seu poblat va quedar-se al seu taller.

Sortint del poblat, varen decidir de donar una mica més de volta, per així poder passar per les respectives colònies, de cadascun del animalons. Així s’allargava una miqueta més la Comunitat del Retonto. En el fons el 4 amics no volien separar-se, havien compartit masses sensacions com perquè s’acabés tot tan aviat. Encara els hi quedava mitja vida per davant, però també volien compartir el seu temps amb les famílies que els havien donat la vida. El dubte estava servit.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Desprès de tantes aventures i de tants quilometres, cap dels 4 joves membres de la nostra particular expedició, s’haguessin imaginat mai, finalitzar la seva recerca a l’estació d’Ocata, però allà estaven. (...)
Un dels 3 peixos que restaven a la bora de la paret amb l’escombra a la mà, detectà la inesperada visita dels 4 amics. (...) Enfocà les ulleres, ... i ....
-Oh!!! Son ells!!! Mireu, mireu!!!-

(...)

Llegeix la resta del Post »

L’aventura continuava, i els 4 joves animalons seguien, sense pausa, amb la recerca dels pares d’en Papyrus, i desprès de recorre la gran majoria dels Camps de Refugiats de les costes Catalanes, es van sorprendre al observar una fotografia d’en Papyrus, enganxada amb cola a una paret, dins un cartell on hi posava: “Es Busca, s’ha perdut el pobre.”
L’esperança va regnar entre els 4 amics. Algú estava buscant en Papyrus. Potser eren els seus pares? Quan temps portava aquell cartell allà? .... afortunadament, ajaguda al costat de la paret, hi havia una llombarda ficant-se una mica morena.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Cautelosament la Nècora, que s’havia despertat amb tan de soroll, va anar acostant-se i acorralant a les 4 joves víctimes. Les tenia allà immòbils, atemorides... 4 joves animalons, que preveien la seva mort molt a prop, i no tenien cap opció d’escapatòria. (...) Les paraules sabies d’en Roling ja no sortien, amb una nècora no hi ha negociació que possible. (...) La terrible nècora va alçar la pinça per caçar en Roling i ... de cop un poderós tentacle, d’un pop, va aparèixer per darrera, i li agafà la pinça, fent retrocedir la Nècora i deixant lliure el camí de sortida.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Un cop la boira densa, produïda per les gàbies removent el fons marí, va sedimentar-se, els 3 amics observaren, allà, sota una sola de sabata, la cua immòbil d’un cavallet de mar
-Oh!! És aquí!!! Correu, correu!! - El calamaret Tobi, amb l’ajuda dels seus tentacles, aconseguí aixecar una miqueta la sola de goma (...), el suficient per poder estirar en Roling. Semblava malferit, no podia parlar. Només feia:- Ai.... Ai....-

(...)

Llegeix la resta del Post »