Relats d'en Ricky Merci

Trucada d’un nen d’11 anys, a la seva mare:

“Avui m’he comprat la samarreta de Milà, Me l’he provat i ja me la he deixat posada. Desprès hem anat a la platja amb el papa, hem estat jugant un ratu a pilota, em feia gracia el “pooiiing!” que fa, és de plàstic i està buida per dins. La xutava i veia com el vent la movia però pensava que era jo, el número 10 de l'Milan, en Gullit, qui li donava uns efectes que no es podria parar ni en Benji Price.

Buf, m’ha costat tant decidir, perquè hi havia tantes samarretes! M’agrada el negre i el vermell junts, quan faig quadrícules sempre les faig negres i vermelles. Els retoladors negres es gasten de seguida, no hi ha dret! I el nom...Sonava molt bé. Tots sonaven bé! Mathäus, Stoikov, Van Basten, Koeman, fins i tot Smeichel, que és un porter.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Conta la història que un noiet d’allà, dels Pirineus més profunds, era representant d’una botiga de disfresses. Es feia dir Dolç-at, Rafael Dolç-at, i alguns dies, es vestia de Dràcula i uns altres de cucurucho de gelat de nata, o de punki..., depenent sempre de quina fos la disfressa de moda, la que ell havia de promocionar. Aquella no era la feina dels seus somnis, però no tenia més remei que continuar allà, si no volia rebre els fuetassus de la sogra.

La sogra, era una domadora de lleons afamats, que recentment havia anat a parar al paro, però va aconseguir conservar el tanga negra, les minifaldes a quadros i... el seu fuet!!! ... L’habilitat d’aquesta dona per a convèncer i enganyar a la gent era sobrehumana, ..., a base de fuetassus... qualsevol!!! “-Vine cap aki!!” “-Roba!!!”

(...)

Llegeix la resta del Post »

-T’han ensenyat mai que la vida es un somni?. T’han dit algun cop, que la vida no es un joc per veure qui és el més fort … si no x veure qui és el més feliç…
Aquestes varen ser les paraules que van colpejar la meva orella suaument, mentre expulsava tot el fum de dins dels pulmons.
Era una veu suau, com de dona, com... una fada! No vaig poguer girar-me, la sensació de felicitat que em desprenia, en tenia immobilitzat.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Avui farem referència a aquella vella dita que diu que “el seny implica saviesa, judici mesurat i sentit comú”.

“Conta l’historia d’un bon home, que posseïa una gran virtut: estava carregat de seny. Era un home de camp, anava amunt i avall, sempre carregat amb el seu farcell ple de verdures i la faixa apretadeta. Podríem dir que era analfabet, als 12 anys va deixar l’escola per anar a treballar al camp. No coneixia res de les matemàtiques aplicades, però en càlcul mental no serieu capaços de guanyar-lo. La seva vestimenta i la rudimentària forma de caminar, el feien ser menyspreat per la gent culta, aquella amb estudis universitaris.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Costum o realitat? La gent ens parla del que desconeix.

Un títol molt llarg per un relat molt esquat, o la mateixa cosa però estalviant-me paraules.

Relats Psicoactius, els que fan pensar. D.L.M.

Avui, jo, me despertat que volia ser una pedra, us preguntareu perquè? Doncs... no us se.... Potser ha estat un d’aquells somnis que no recordes, o el reflex d’una vida passada en la qual vaig viure millor, amb forma de pedra... o.... exactament no ho tinc clar!!!

Tu mires un pedra i ... no se, no hi veus res d’especial, no?
Doncs jo avui em mirava les pedres d’un altre manera!!!
Avui les veia com em miraven, com m’intentaven dir quelcom que jo desconec, (clar no parlo el dialecte de les pedres, encara....) i realment se que avui m’han intentar explicar alguna coseta.

(...)

Llegeix la resta del Post »

Avui farem una volta pel més profund de nosaltres, per comprovar en que ens estan convertint.

“Que passa aquí? Ningú és conscient del que realment està passant?
Tu?, ets tu o ets qui volen que siguis? Creus que estàs escollint o agafes el camí que et preparen?.

Que passa aquí? Ningú és conscient del que realment està passant?
La vida no és així. La vida ha de ser tan difícil?...Es diu que dels errors se’n aprèn, que de cada caiguda et vas fent mes fort, que la vida s’aprèn a hòsties... però la vida és així?

(...)

Llegeix la resta del Post »