Relats d'en Ricky Merci

Avui farem una volta pel més profund de nosaltres, per comprovar en que ens estan convertint.

“Que passa aquí? Ningú és conscient del que realment està passant?
Tu?, ets tu o ets qui volen que siguis? Creus que estàs escollint o agafes el camí que et preparen?.

Que passa aquí? Ningú és conscient del que realment està passant?
La vida no és així. La vida ha de ser tan difícil?...Es diu que dels errors se’n aprèn, que de cada caiguda et vas fent mes fort, que la vida s’aprèn a hòsties... però la vida és així?

(...)

Que passa aquí? Perquè els homes no la podem entendre d’una manera diferent?
Perquè no podem aprendre,..., madurar,..., reflexionar simplement vivint les coses boniques. No els errors, no!,..., les coses boniques.

Que passa aquí? Perquè no ens deixen ser nens tota la vida?
Desprès de l’adolescència, “Infantil” és adjectiu despectiu. Però l’instin més divertit apareix sent un nen. Un infant aprofita el present per gaudir. Pels nens no existeix el futur.

Que passa aquí? Saber que d’akí un segon serà futur, ens fa perdre l’essència de viure?
Tenir present l’existència d’un futur, ens produeix el temor d’equivocar-nos, però també ens atorga la virtut d’apreciar els bons moments.

Que passa aquí? Si ara t’ofereixo participar en un torneig de baldufes, t’apuntaries? No?... Estàs segur?
Que valoraries més: la vergonya de que els teus companys de feina et veiessin tirant un tros de fusta a terra, o tornar a reviure aquells moments de llibertat, on els més important de tot, és fer rodar un tros de fusta?
Tu tries, jo crec que TU, encara, ets un nen, però ara amb la virtut d’apreciar cadascun dels bons moments.

TU pots fer que la vida sigui millor:
Que prefereixes?
Plorar per entendre...
o somriure per viure.”

La Tafanera | del.icio.us