Relats d'en Ricky Merci

Avui, jo, me despertat que volia ser una pedra, us preguntareu perquè? Doncs... no us se.... Potser ha estat un d’aquells somnis que no recordes, o el reflex d’una vida passada en la qual vaig viure millor, amb forma de pedra... o.... exactament no ho tinc clar!!!

Tu mires un pedra i ... no se, no hi veus res d’especial, no?
Doncs jo avui em mirava les pedres d’un altre manera!!!
Avui les veia com em miraven, com m’intentaven dir quelcom que jo desconec, (clar no parlo el dialecte de les pedres, encara....) i realment se que avui m’han intentar explicar alguna coseta.

(...)

Aquest mati, caminant i fent via cap a Can Xifra, contemplava, sorprès, quelcom estrany i psicotròpic...
A simple vista jo també, podia pensar que encara caminava dormit pel camí, per inèrcia, però no és així, el que jo veia era la pura realitat, i com sempre, el primer error que he comés, ha estat pensar com un esser racional, i creure que allò estava resultant fruit de la meva imaginació i era irreal.

ERROR ERROR, estava afirmant el meu error i no el sabia reconèixer.

No us heu parat mai a pensar, tot el que us podrien explicar les pedres, si aquestes parlessin? Moments que han viscut allà, quietes, mirant i observant tot el que passava al seu voltant, sense moure’s, doncs jo fins a aquest matí tampoc m’ho havia plantejat...

Tot plegat és una situació un tant amorfa. Jo, que tinc dos braços, dues cames, i dos... ronyons, convertit en pedra. Rodona, petita i de granit, o abstracte, irregular i de pissarra, no se ... una pedra qualsevol de carrer. Allà encongit, contemplant el panorama de l’exterior.
T’ha d’agradar ser pedra per posar-t’hi en el paper.
Imagineu-vos, tot el dia allà, parats sense treballar, sense seguir el consumisme i gastar com boixos, explicant a les pedres-filles l’historia del mon, i donar els consells necessaris per no morir ensorrades, perquè a mi m’han explicat que les pedres es moren per asfixia, quan les enterren.

Totes les pedres tenen mils l’histories al darrera..., ara no em pararé a explicar tot el que m’han dit, com per exemple, coses sobre l’alcalde anterior... Això millor no direm res, però la conversa que he tingut amb una pedra del carrer Castanyer, ha esta molt entretinguda, us ho aconsello, es diu Jefry, és gris i rodoneta. Es va fer pedra per poder-se tirar, ella mateixa, contra la policia, abans havia estat mosca per poder-se tirar contra els vidres dels cotxes.

Ara tindreu curiositat per saber tot el que m’han explicat a mi, oi?
No se si explicar-vos-ho...
El cert és que m’ho han explicat a mi per algun motiu especial.
Crec que es, perquè jo passava per allà en aquell precís moment en que ella tenia ganes de parlar amb algú i jo com sempre, tenia ganes d’escoltar.

Proveu-ho i ja m’ho expliqueu.

La Tafanera | del.icio.us