Relats d'en Ricky Merci

Avui farem referència a aquella vella dita que diu que “el seny implica saviesa, judici mesurat i sentit comú”.

“Conta l’historia d’un bon home, que posseïa una gran virtut: estava carregat de seny. Era un home de camp, anava amunt i avall, sempre carregat amb el seu farcell ple de verdures i la faixa apretadeta. Podríem dir que era analfabet, als 12 anys va deixar l’escola per anar a treballar al camp. No coneixia res de les matemàtiques aplicades, però en càlcul mental no serieu capaços de guanyar-lo. La seva vestimenta i la rudimentària forma de caminar, el feien ser menyspreat per la gent culta, aquella amb estudis universitaris.

(...)

Un dia, tornant de ciutat, assegut en el compartiment del tren al costat de la finestra, es sentí assetjat. La resta dels passatgers del vagó, tiritaben de fred, i li demanaven, a crits i sense educació,que pugés la finestra.

“És igual” va respondre varies vegades, a varies sol•licituds, amb tota la paciència del mon.
Fins que l’home arrogant, de ciutat, amb gavardina negre i un perfecte nus a la corbata, s’aixecà furiós i alçà la finestra... però amb gran sorpresa comprova, que el vidre de la qual estava trencat!

“És igual”, va tornar a respondre el bon home, amb tot el poder del seu seny i el seu orgull.”

La Tafanera | del.icio.us