Relats d'en Ricky Merci

Conta la història que un noiet d’allà, dels Pirineus més profunds, era representant d’una botiga de disfresses. Es feia dir Dolç-at, Rafael Dolç-at, i alguns dies, es vestia de Dràcula i uns altres de cucurucho de gelat de nata, o de punki..., depenent sempre de quina fos la disfressa de moda, la que ell havia de promocionar. Aquella no era la feina dels seus somnis, però no tenia més remei que continuar allà, si no volia rebre els fuetassus de la sogra.

La sogra, era una domadora de lleons afamats, que recentment havia anat a parar al paro, però va aconseguir conservar el tanga negra, les minifaldes a quadros i... el seu fuet!!! ... L’habilitat d’aquesta dona per a convèncer i enganyar a la gent era sobrehumana, ..., a base de fuetassus... qualsevol!!! “-Vine cap aki!!” “-Roba!!!”

(...)

Amb aquest mètode va aconseguir reunir una sèrie d’individus per crear un negoci, segons ella molt interessant. Era una tenda de disfresses, qualsevol disfressa que poguessis imaginar-te estava en aquella tenda, l’anomenaven “Disfreses Tafems”

En Dolç-at, va voler un dia, convèncer a la seva sogra de que allò no era una bona idea i que no havia d’invertir tots els seus estalvis en una botiga de disfresses,... i desprès de rebre el primer fuetassu a la cara, va canviar d’ideia,... ara es moria de ganes per començar a vendre aquelles andròmines. Al mati següent, a primera hora, en Dolç-at estava a la porta del banc, per demanar un crèdit, per ajudar a la seva sogra, mira tu que generós estava!
...
Per desgracia, un huracà, va arrasar el comerç tres mesos desprès de l’ignaguració.
La sogra, del disgust, va patir un infart. En Dolç-at no sabia que fer. Va decidir donar-li un Klinex per a netejar-se les babes, mira que n’és de tonto el pobre!!... recollia les babes del terra mentre la sogra va recuperar la consciencia uns segons, lu just per a propinar-li un fuetassu i dir-li “-No hem robis”, amb tot això que en Dolç-at recula per esquivar el fuetassu i cau per la finestra, i cap al forat!... Va caure dins un pou.

El cadàver de la sogra, es va podrir als 5 minuts de morir. Explica la llegenda dels politics, que un ‘Xupa-Sangre’ amb ales, va fer que es descomposes tant ràpid.

La veritat és que jo no estava allà, i no he vist mai un ‘Xupa-Sangre’ amb ales. Per assegurar-me he buscat per Internet qualsevol referència als ‘Xupa-Sangres’ i no apareix res. Si no surt a Internet. Jo crec que no existeix.
Així, que la sogra es va podrir... i punt. No fa falta dir mentides per explicar les coses, eh Rafa?

Moraleja:

QUE XUPA-SANGRES, NI PUTAS POLLAS!!!,
DELS POLITICS, NO EM CREC RES DE RES!!!.

La Tafanera | del.icio.us