Relats d'en Ricky Merci

“Eruga: Larva vermiforme d’una papallona i d’altres insectes.”

Aquesta és la definició més comuna que es pot fer d’una eruga. Es extreta del diccionari escrit pel Savi Catalano-romà, Pompeu Fabra.

Diríem que a més de ser la definició més comuna, podria ser la més simple. Per molt savi que fos, no sabia res de les erugues. Uns insectes, que es troben en la segona etapa de la evolució, i que s’estructuren, socialment, millor que qualsevol forma de govern, inventada per la raça humana.

(...)

La seva, és una societat basada en la lleialtat, en la fidelitat i en l’obediència,... però només de l’eruga que tens davant. No existeix més jerarquia. Tu et deus, de per vida, a qui tinguis davant. I si no tens cap eruga a qui seguir,... busques com boja una, o... segurament acabaràs morint.

Com tota organització associativa, te els seus problemes, ara no parlarem dels problemes del nazisme, del comunisme o del capitalisme... doncs si, les erugues tenen el seu problema organitzatiu.

Quan la cadena es trenca. Quan una eruga es declara Rebel, llavors no obeeix a l’eruga de davant, i decideix seguir el seu camí. Aquell camí que li ha cridat l’atenció, i l’atreu. Aquí ve el problema: A partir d’aquí totes les erugues que la segueixen, no realitzaran les seves feines com a erugues, sinó que seguiran caminant sense adonar-se’n, que estan seguint un camí diferent al que tenien establert en la vida.

No tanquem mai els ulls a tot el que ens pot ensenyar la Mare Terra, com les erugues, aquests animalons tan desconeguts, que imiten els humans sense saber-ho, ... o potser... és la inversa, i va ser abans la gallina que l’ou?

Quan sortiu de l’ou,
i trenqueu el camí.
Sentiu-vos eruga Rebel,
i aprofiteu per gaudir.

La Tafanera | del.icio.us