Relats d'en Ricky Merci

Sabeu que passa quan es fa de nit a la terra? Doncs, es fa fosc!!, Es fa fosc quan tots els nens tanquen els ulls, i la llum que porten dins se’n va a dormir.
Aquest és el precís moment, en que la bota dels somnis es comença a omplir. S’omple de totes aquelles cosetes inimaginables, que circulen per la ment, encara inconscient, dels infants. S’omple d’allò que ens fa tirar endavant quan estem desperts. Allò que anhelem per sobre de la consciencia. La bota dels somnis, per la nit s’omple d’esperances.

(...)

Que bonic és somiar!!!, Imaginar-te que ets més fort, que pots fer allò que vols, sense impediments, burlant-te de totes les normes físiques i morals. Somiar és com tenir el poder que parar el temps i rectificar la teva vida.
Però la realitat està ben lluny dels somnis. Al despertar tenim la necessitat de seguir somiant, de reviure el somni que hem deixat a mitges, per que sempre es queden a mitges. Un somni mai s’acaba. Sempre en volem més ja que al despertar encara ens queden moltes preguntes per respondre.

El fet de somiar s’ha fet imprescindible en la vida dels humans. Somiem de dia, desperts, produint uns ‘lapsus’ en l’espai-temps que poden ser fatals. La bota dels somnis només està oberta de nit!!! Llavors, on es guarden tots els somnis que passen per la ment de les persones que somien de dia? On van totes les il•lusions?, tots els bons propòsits que somiem desperts?.
La tele que te cagas!, la feina de la vida!, la vida que voldríem!… aquests somnis fan mal. Al tornar a la realitat i comprovar que no som com voldríem, ens produeix llàstima de nosaltres mateixos. Ens provoca una resignació i un sentiment de conformitat a la vida, que la portem lligada a l’esquena com una bola d’acer.
Però jo he après a portat una bota dels somnis penjada a la cintura. La meva bota dels somnis. Allà hi fico tots els somnis que em sorprenen de dia. Per que no se’m escapi ni un, i tenir-los tots presents per ajudar-me a ser millor.

Un dia em va dir un savi: “Si vols que els teus somnis es facin realitat, desperta”.

La Tafanera | del.icio.us