Relats d'en Ricky Merci

Tots tenim un passat, composat per milers de records i experiències, tot allò que ens ha anat passant a la vida, només queda registrat en un mateix. Si tu no pots recordar tot allò que has viscut, qui ho farà?

Seria genial no perdre de vista, cap dels segons que has gaudit de la vida,... però la realitat no és un somni, i molts records es perden pel camí. Ja no tornaran mai més, per a ells ha estat la seva mort definitiva.

(...)

Tot això no passaria si el humans ens assembléssim, encara, una mica més als ordinadors. Un ordinador no elimina un fitxer fins que tu no li dones l’ordre d’eliminar-lo, i a vegades ni així l’elimines del tot.

I la pregunta que em ronda el cap, és per que la raça humana té aquest defecte? Per que oblidem coses cada dia? És que la memòria RAM de les persones té un límit i ha d’esborrar dades per ficar-ne de noves? ... O potser si que tenim aquesta informació però està enterrada i moltes vegades no sabem com trobar-la?
Seguint amb d’utopia dels ordinadors, als humans ens falta el comandament “Buscar dentro memòria”. Si fóssim capaços de controlar-lo, per exemple: per saber on estan les claus del cotxe, només hauríem d’anar a “Buscar: Llaves del coche”, al menú “Inicio”, i ens serviria de gran ajuda.

Tot i això seguiríem oblidant les coses, però la vida semblaria una miqueta més fàcil.

La Tafanera | del.icio.us