Relats d'en Ricky Merci

Aquesta historia comença al fons del mar, allà on no hi arriba ni una engruna de llum, allà on acaben tots els habitants del mar que han perdut el seu rumb.

El protagonista de la nostra historia s’anomena Papyrus, i és un peixet, jove i inexpert, que un dia fart d’esperar, a la sortida de l’escola, a que arribés algú per portar-lo a casa, va decidir tornar tot sol. Ell pensava, que havent passat tants cops pel mateix camí, se’n recordaria perfectament, però... el que ell no sabia és que aquesta decisió la recordaria tota la vida.

(...)

Nedant, nedant, mentre es distreia amb els corals, darrera una roca va ser sorprès per la Salati, una medusa rosenca, amb uns tentacles fins i llargs.
-Que fas per aquí? Tot sol, tu tant petit?- Va preguntar la medusa movent tot el que tenia verinós.
En principi en Papyrus no sabia com respondre, si es que havia de respondre. Ja l’havien avisat els seus pares, de que el mar està ple de perills, que te’ls pots trobar a cada cantonada, i que fins que no fos més gran no podria confiar en ningú que no fos conegut.
-Vols venir amb mi?- Va insistir la Salati. -Se on s’amaguen les estrelles de mar més boniques del Mediterrani, vols que t’hi porti?-
-No! No puc, tinc pressa!!!-Respongué en Papyrus, mentre movia les aletes per fugir.
-No marxis, no marxis!!!- i amb un dels seus tentacles li agafà la cua. En Papyrus notà una forta punxada enverinada i una forta pressió que l’impedia seguir nedant.
-Socors!!! Socors!!!- cridava desesperat, quan de sobte una roca es desplaçà per caure just sobre el tentacle de la Salati (...), i en Papyrus quedà lliure.

-Ahh!! Ja t’enganxaré!!! Aquesta me la apunto!!!- cridava la Salati amb el dolor d’estar atrapada i de veure el seu dinar que marxava.
En Papyrus, al mateix temps, movia les aletes com mai havia nedat. Trencà per la Roca Grossa a la dreta, passa per la colònia de les petxines, i quan es va voler donar compte havia arribat a la foscor absoluta.

La cova on vivia amb els seus pares era fosca, però ... allà on havia arribat feia anys que no hi entrava ni una engruna de llum.
Aguantà uns minuts amagat, en mig del zero absolut, allà ningú el veuria, ... , però tot d’una se’n adonà que s’havia fet tard i que no sabia com tornar a casa.
-I si de camí em trobo la medusa? ... Que puc fer? ... Tinc molta por!!!-

De sobte una veueta li cridà l’atenció.
-Hola, que estàs aquí? ... Hola, soc en Roling. T’he ajudat a escapar de la medusa. Jo he fet caure la roca des de dalt. Només vull ajudar-te-.
Aquesta veu provenia d’un cavallet de mar. El mateix que havia li salvat la vida. Podria confiar en ell? Es preguntà en Papyrus.

La Tafanera | del.icio.us