Relats d'en Ricky Merci

-Bones peixet, jo soc en Roling. Jo t’he alliberat de la medusa!!!- Però en Papyrus restava amagat i en silenci. -Has d’anar més en compte. El mar està ple de besties dolentes. Una mica més i no ho expliques. (...) Va, surt!!! Se que estàs aquí amagat. No tinguis por.-
El pobre peixet no es volia arriscar a sortir del Fons del Mar. Potser el cavallet també volia menjar-se’l. Però ... si li havia salvat la vida, no podia ser dolent. I a més no sabia com tornar a casa i necessitava l’ajuda d’algú.

(...)

-Com se que puc confiar en tu?- preguntà en Papyrus.
- Jo t’he salvat la vida, només vull ser amic teu.-
- Però no et conec- Replicà el peixet atemorit.
- Per confiar en algú primer li has de donar l’oportunitat de coneixe’l.-
Així va començar la conversa que trauria en Papyrus del Fons del Mar i el portaria a començar un viatge cap a casa, amb el seu nou company. Però ... Fugint de la medusa havia donat moltes voltes i no s’havia fixa’t mai del camí cap a casa seva. Sempre anava badant darrera la mare, ell confiava plenament en ella i preferia distreure’s amb els coralls i les deixalles dipositades a terra, que parar atenció als detalls del camí per orientar-se cap a casa.
(...)
-Ara ja coneixes el Fons del Mar. Aquí, hi va a parar tothom que no te on anar, aquells que es deixen portar per la corrent, acaben aquí, a la foscor absoluta- explicava en Roling mentre es dirigien a l’escola d’en Papyrus -Fixa’t bé, amb tot el que rodeja aquest indret, per si algun dia tornes a caure per aquí, fuig!! Neda contra corrent!!, ja que sortir del Fons del Mar tot sol, és quasi impossible.-

En Papyrus escoltava i escoltava, però alhora intentava estar atent per allà on passaven. Les paraules sabies d’en Roling el tenien bocabadat. Per distreure el camí, aquest va explicar l’historia d’un jove asiàtic que volia ser mestre de la vida i es dirigí a un Monestir Tibetà on hi havia el Mestre dels Mestres. Al entrar, el Gran Mestre li donà una cullera, al jove aprenent, i li omplí d’oli, seguidament li digué: -Recorre tots els passadissos del temple, vigilant que no se’t caiguí l’oli de la cullera.- (...) Al cap de 2 hores el jove aprenent tornà cap al mestre i quasi ve no havia vessat ni una gota d’oli. El Gran Mestre l’observà i digué: -Molt bé. Ara parla’m de les magistrals estàtues, de les cortines amb bordats perses i dels quadres de bellesa extraordinària que hi ha per tot el Monestir.- El jove aprenent havia estat tan pendent de no vessar l’oli, que no havia parat atenció a les meravelles del camí.
Amb aquelles paraules en Papyrus va entendre com d’important es observar per on està nedant en cada moment, ja que el mar és molt més gran que un monestir tibetà.

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us