C.03 - "Ay!!, MI CHIRLY" - [El Conte d'en Papyrus]
skaos 25-10-2007 GTM 2 @ 00:36 Tags: conte d'en papyrus peix perdut ricky merci capitol 3 ay mi chirly
Els 2 amics, comprovant que en Papyrus no era capaç de recordar ninguna de les cantonades del mar, varen decidir dirigir-se cap a l’escola d’en Papyrus, allà on va començar tot el problema.
Nedant, nedant, més enllà de les Pitiüses, darrera un lavabo van sentir els plors d’una gamba, tonta com ella sola, ja que estava sola. La seva família, de gambes, l’havien deixat per inútil, i l’ha van abandonar allà, sola, en un racó, darrera un lavabo. Era tan tonta, que no havia pogut arribar tota sola, al fons del mar.
(...)
Els dos companys de travessia no van poder evitar parar, i consolar a la pobre gamba:
-No passa res guapa, no passa res!!!, (...) Vaaa... , Com et dius?-
-Em dic Chirly, i m’han deixat aquí, darrera un lavabo- Va respondre la gamba tot eixugant-se els mocs.
Al comprovar el panorama, en Papyrus va veure l’oportunitat de poder gaudir de la companyia d’una gamba, que tot i semblar tonta, no era pas lletja.
-Vols venir amb nosaltres? (...) Estem buscant casa meva. Si no tens res a fer, ens pots acompanyar, i així no estaràs sola.- La Chirly va acceptar ràpidament, ja que semblaven dos animalons inofensius i ella, només volia companyia.
Sense voler-ho, el cavallet Roling havia donat un gir rotund a la seva existència dins el mar. En un dia, havia passat de ser un cavallet insignificant en busca d’una parella per passar el resto de la seva vida, a haver de fer de monitor de 2 joves animalons que no tenien cap consciencia de la vida, però amb una gran aventura per davant.
La nit s’acostava, ja gaire bé no hi veien res, i varen decidir parar per descansar, ja que l’escola estaria tancada a aquelles hores, i fins l’endemà no podrien esbrinar la direcció d’en Can Papyrus.
-Però... demà és dissabte!!!- Va exclamar la Chirly -Demà també estarà tancada!!!!-
La confusió va regnar entre els 3 membres de la “Comunitat del Retonto” . Desprès d’aquest pal, i de comprovar que en Papyrus encara estava massa verd com per recordar cap nom de cap carrer per poder-se orientar, es van mirar i van pensar: -“La cosa està molt xunga!”-


La Tafanera
del.icio.us
Amb el pas dels anys, he intentat compartir les ensenyanses que el camí de la vida m'ha mostrat a mi, i que millor que publicar, per a tot el mon, els textos que m'han servit per a un creixement personal i que no són res més que una manera d'afrontar els entrebancs que ens trobem pas a pas, al llarg de casdascun dels dies que ens ofereix la capritxosa mà del destí.