Relats d'en Ricky Merci

-Ah!! Jo tinc un ideia!!! Ja se que podem fer!!!-
La Gamba Chirly semblava haver tingut una il•luminació divina, però ...
-Digues, digues!! ... Quina es aquesta ideia tan bona?!- Preguntaven intrigats en Papyrus i en Roling.
-Doncs a casa sempre havia sentit que si algú es perdia, o no trobava un carrer, podia parar un calamar i li podia preguntar.-
Aquestes paraules sabies de la Chirly, van fer recordar en Roling que ja havia llegit aquest consell al diari, i que els calamars, per un altre cosa no sé, però per recordar carrers sí que són hàbils. El cervell del calamar funciona com una màquina de detectar direccions, com un Tom-Tom.

(...)

El problema semblava solucionat. Ara només havien de parar un calamar que passès per allà davant, i demanar-li ajuda. Però... -On son tots els Calamars?!-
-Que estrany, ara hauria d’haver molts calamars per aquí, és de nit i haurien d’estar sopant, o dinant, ja que es desperten a la vesprada.- Va afirmar en Roling.
Fins aleshores ningú s’havien adonat d’aquest fet. On eren els calamars?
(...)
Al dia següent varen decidir nedar més enllà i preguntar si havien vist els calamars aquella nit. -No, no- respongué una ‘caracola’ vella i arrugada que hi havia asseguda en el marge del camí. -Porto aquí dies sencers, i ja fa uns quans dies que no veig els calamars. Menys mal!!, ja que cada cop que passaven, m’escopien tinta.-
(...)
Els tres enrevessats amics optaren per anar a preguntar a qui ho sap tot del mar, el Peix Espia. És com la Maria Teresa Campos, però sota l’aigua.
//Toc Toc// -Hola, Peix Espia?, venim a buscar informació sobre els calamars, ... que ens podeu ajudar?- El Peix espia no ho sabia, però tenia una informació molt valuosa pels 3 amics. -Quan podeu pagar-me?-
-No, no tenim res!!- Respongué en Roling.
-Vull un plat de gambes!!!!, Gambes!!!! Això o res!!!- Va oferir el Peix Espia.
-Oh!! No!! Gambes No!!- La Chirly es va posar molt nerviosa, però l’oferta ja estava feta. Els 3 membres debateren la importància de trobar els calamars, però ells eren l’únic mitjà que tenien per completar la missió.
-D’acord, convenceré a les meves cosines perquè vinguin.- Afirmà convençuda la Chirly -Així els hi ensenyaré que no s’ha d’abandonar a ningú, i menys darrera un lavabo.-
(...)
I així va quedar la cosa, La Comunitat del Retonto marxaren cap a la colònia de gambes del costat dret de la Rambla.

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us