Relats d'en Ricky Merci

La pobre Chirly va haver de suar la gota gorda per a convèncer a les 4 cosines gambetes, però al final va aconseguir que sortissin de la colònia, amb l’excusa de que les portaria a veure un vell familiar. Tot era mentida, la gamba tonta, la Chirly, va aconseguir enganyar a les que es creien més llestes que ella, i les que durant els anys d’infantesa, l’havien fet jugar tota sola a la part de darrera del jardí.
(...)

Un cop a casa del Peix Espia, aquest va quedar sorprès de tenir 4 gambetes ben jovenetes i fresques davant seu.
-Molt bé, ara us donaré la informació que volíeu- deia el Peix Espia mentre es llepava els llavis. -Busqueu els calamars, oi?. Doncs jo se qui us pot ajudar. (...) Heu d’anar fins el Taller del Peix Martell. He sentit que ha inventat un detector de calamars submergible. Ell us ajudarà. Ara marxeu que tinc gana.-
Les 4 gambetes restaven atemorides, les 4 juntetes en un racó. En aquestes, que en el moment que el Peix Espia allargà la aleta per agafar una de les gambetes, la Chirly va començar a esquitxar-li aigua als ulls, fins que es retirà esbufegant.
-Correu! Correu!!!, Nedeu! Nedeu!!!- La gamba tonta i abandonada havia salvat a les seves cosines i aquestes es mostraren avergonyides per tot el que havien fet.
-Ho sentim, ho sentim molt. Vols tornar, amb nosaltres, a la colònia?- Va preguntar la cosina gran.
-Doncs ... No!, No puc. Primer he d’ajudar, al meu amic a trobar casa seva. Desprès potser m’hi passo.-
I així es van separar. Però cadascuna d’elles va entendre que no s’ha de depreciar a ningú, pel fet de que no sigui gaire espavilat.
(...)
Els 3 intrèpids aventurers, de les aigües marines, havien de seguir amb la pista que els havia donat el Peix Espia, havien d’arribar al Taller del Peix Martell, que seria com el Dr. Eureka del mar.
(...)
//Toc-Toc// -Hola.¿Peix Martell?- preguntà en Roling
-Si soc jo!! Que no ho veus? Amb aquesta cara de martell que tinc!!!-
-Volem trobar els calamars, que fa molts dies que ningú els veu, i estem buscant la casa d’aquest peixet. Que ens pot ajudar?-
De manera amable començaren la conversa. El Peix Eureka, que digui... Martell, feia dies que ja se’n havia adonat que no hi havia calamars, i decidir connectar-se al “Ebay” per poder comprar la famosa màquina de detectar calamars de l’Scully (de l’Expedient X).
La seva sorpresa va arribar quan, tot i ser “Water-Resistant” (resitent a l’aigua), al submergir-la va deixar de funcionar (clar!). Així que el Peix Martell, no va parar fins aconseguir adaptar-la, per ser “Water-Proft” (Submergible en aigua)
(...)
-Oh! Doncs encara no la he provat!!! Voleu que la provem?- Va comentar molt il•lusionat, i amb la motxilla a l’esquena. -Som-hi!! Som-hi!! Ho anava a fer tot sol... imagina’t!!-
Així que els 4 agafaren els trastos i a buscar els calamars. Nedaren molts kilòmetres i el “Pip, Pip”, cada cop era més freqüent. S’estaven acostant. El “Pip” era constant!!!
-Oh!! No pot ser!! Això és...- Digué neguitosa la Chirly -Això, és el Port d’Arenys. Els meus pares m’hi volien portar, de petita!!!-
Si tot això era cert, i la màquina no anava errada; Que feien tots els calamars, del mar, al Port d’Arenys?!

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us