Relats d'en Ricky Merci

-Vaaa!!! Congre!!! Deixa’ns entrar!. Només volem trobar la casa d’aquest pobre peixet- Suplicava en Roling tot i la negativa del Congre.

-Que vols?, un plat de gambes?- Va intervenir la Chirly, -Tinc unes cosinetes que estan prou bones...-
-Home!!! Això sí!!!- Exclamà amb gran felicitat el Congre Gris. Feia molts anys que no veia gambes al Port d’Arenys.
-Doncs espera’t un momentet que envio un SMS.-

(...)

Les cosinetes de la Chirly li devien un favor, i no van dubtar en acceptar el tracte. En escassos 5 minuts havien arribat, i mentre el Congre Guardià estava badant i bavejant, observant a les 4 gambetes mentre ballaven una cançó de la Shakira, els 4 membres entraren sigil•losament dins el port. Es ficaren les mascaretes i a buscar els calamars.

Desprès de fer 3 voltes i no veure res de res (de la merda que hi havia), van decidir engegar les llanternes, i de sobte... una gran gàbia de barrots d’acer inoxidable, mantenia tots els calamars del mar tancats i torturats (ja que els calamars, com els pops, si els pegues, la carn surt més toba), doncs això, que estaven magullats, i darrera uns barrots impossibles de doblegar.

-Me cagu’n re deu!!! M’he deixat les tisores de les ungles.- El Peix Martell s’havia deixat les tisores de les ungles, imagineu-vos com son les ungles d’un peix martell...no hi havia tisores que poguessin tallar-les, i l’inventor boig va dissenyar unes tisores especials per a poder tallar-se les ungles, però no les havia agafat.
-Ostia!! No passa res!!! He portar una llima especial, per si m’he d’esmolar el martell.-

Així que, llima que llima, llima que llima, van començar a fer un forat a la gàbia. Els calamar drogats i magullats, no eren capaços d’ajudar des de l’altre cantó.

Quan se’n van donar compte, ja portaven 2 dies allà serrant.
-Hauria valgut més la pena anar a buscar les Tisores especials a casa teva, senyor Martell.- Va observar en Roling.
-Si que és veritat. El meu taller es troba a només 4 horetes d’aquí. Aquesta aigua contaminada no em deixa pensar- Va respondre, tot disculpant-se, el Peix Martell.

La veritat és que van perdre molt de temps allà llima que llima, i que com sempre es van adonar massa tard de les coses, però aquells 2 dies de supervivència i treballs forçosos dins les aigües del Port d’Arenys, els van ensenyar, que encara que els minuts es facin eterns, val la pena aprofitar-los si estàs convençut del que estàs fent.

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us