Relats d'en Ricky Merci

Un cop varen aconseguir obrir un forat prou gros com per a començar a treure els calamars, amb empentes i estirades aconseguiren treure’ls de la gàbia, i tots amb el nas tapat, corregueren cap a la sortida. (...) El Congre Guardià es veié envestit per una manifestació de calamars afamats i amb ganes de sentir-se lliures. Tots fugiren ràpidament en busca de quelcom per menjar, tots menys un. Sort que en tots els grups hi ha algun membre poc espavilat, i el Roling va poder enxampar-lo abans de que fugís. Tots els altres no van donar ni les gracies.
(...)

En Tobi, així es deia el calamar aturat. Els seus pares li van posar Tobi, ja que al dipositar el seu ou sobre unes roques, aquest va començar a rodar muntanya a baix, i quan va néixer, de les hòsties que havia rebut, el pobre ja estava tou.
(...)
-Necessitem la teva ajuda. Ens has d’ajudar a trobar casa meva.- En Papyrus intentava convèncer en Tobi, però aquest encara no havia reaccionat desprès de sortir del port.
-Buenu... i on em portareu?- respongué, tot atordit, el pobre calamaret Tobi.
-No, no!!! Ets tu que ens has de guiar fins al poblat d’en Papyrus.-
-Ahhh... Però jo encara estic molt verd i no se si podré.-

Finalment, desprès de fer-li entendre el que volien, en Tobi va accedir a acompanyar en Papyrus i la resta cap a casa seva. Va pensar que amb la seva família, sempre era l’últim en arribar a tot arreu, i sempre es quedava sense menjar, o amb una mica de sort aconseguia escurar les restes. Potser amb aquestes noves companyies, aconseguiria guanyar quelcom de pes.
Els ja 5 membres de la Comunitat començaren a fer servir el calamar com a GPS, però era massa jove i no sabia distingir les senyals. (...) Van fer voltes i voltes, passant més d’un cop pel mateix lloc, i en aquesta, que sense saber com, van arribar al poblat on vivia el Peix Martell.
-Bé... jo crec que em quedaré aquí. Encara tinc alguns invents pendents i m’estic fent gran per estar donant voltes tontament.- Anuncià l’inventor, acomiadant-se.
- D’acord,(...) Moltes gracies per acompanyar-nos. Sense la teva ajuda, i el detector de calamars, no els haguéssim pogut localitzar mai.- Respongué en Papyrus.

Tot d’un plegat, mentre es despenien a la porta del taller, un fort soroll els eclipsà!! Semblava una manifestació d’animals marins, i donava la impressió de que s’acostaven cap a ells. El Peix Martell sabia qui eren, i decidí entrar dins el taller. Semblava atemorit.
-Aneu amb compte!! Son els de la C.P.U.M., la “Cuadrilla de Pulpos Unidos del Maresme”- Els avisà abans de tancar la porta.

Deu Meu!! Ni més ni menys, tenien davant la C.P.U.M. Que volien?!!. Per que estaven tan enfadats?!!

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us