Relats d'en Ricky Merci

-Vosaltres!!! Vosaltres heu alliberat tots els calamars del mar? Sou Vosaltres?! Ens heu arruïnat la vida!!!- Els pops semblaven indignats i els 4 petits animalons no sabien per on els hi venien les hòsties.
-Que dieu? Ells m’han salvat a mi, i a tota la meva família!!!- respongué el calamaret,
-Sou uns merdes!!. Ells són bones persones i vosaltres nomes busqueu brega!!!-
L’excitació regnava en l’ambient. Els Pops eren molts i venien armats.
Els 4 amics restaven recolzats a la paret. Sabien que tenien totes les de perdre,... però de cop en Roling s’indignà, i sense posar-se nerviós digué les paraules sabies...
-Però... a veure, un moment. Que passa?? Parlem-ho!!”- Amb això que els pops confusos, es van començar a tranquil•litzar.
-És que... és que... els calamars... se’ns estan cruspint tot el menjar!!- Argumentà el ‘cabecilla’ dels pops, -Tenim gana i tots els calamars del mar són masses pel mar del Maresme. Ara, quan tenim gana, anem al port i ens donen pinso.-

La cosa estava clara: els Pops tenien gana i el pinso no mola, però... com ho podien arreglar? Ara el mal ja estava fet. Tots els calamars, en el seu camí cap a casa, havien deixat les costes del Maresme sense menjar pels pops.
Els 4 amics, no tenien prous problemes que, ara, havien de solucionar la gana d’uns pops cap-rapats, que no volien cap bé per a ningú.

En Roling fart de nedar i nedar per trobar una casa que semblava que se la havia tragat la terra, es va encarar als pops i els hi va dir:
-Mira tiu!!! No us podem ajudar!! Que us penseu? Que podeu amenaçar-nos i trencar-nos la cara per aconseguir menjar? Doncs va... va... trenqueu-nos la cara!!. (...) Desprès. seguireu tenint gana i a més tindreu 4 enemics. (...) Va!!!, aneu a buscar menjar a un altre lloc, aquí no en trobareu pas.-
Amb aquest petit discurs, els pops varen baixar la mirada, deixaren caure del xibeques buides i les cadenes, i la cara també se’ls hi va caure a terra, de la vergonya d’haver increpat algú que no volia el mal a ningú, que només volien salvar uns pobres animalons de les urpes dels cuiners dels Calamarenys.

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us