Relats d'en Ricky Merci

Mentrestant en Papyrus i els seus companys seguien fent voltes pel mar, buscant carrers, però la casa no apareixia.
-No tens la biblioteca actualitzada encara!!!, te l’has de descarregar ja!!!- Comentava la Chirly al pobre calamaret Tobi, mentre seguien donant voltes i aquesta esbufegava.
-I si parem a fer un maiet?- Apuntà en Roling.
Tots estaven desconcertats!!! Un maiet!!! Un maiet sota l’aigua!!, i el paper que???
-Jo l’intentaré fer!!! Ja no puc més!!!- Afirmà en Roling mentre s’asseia al terra.
(...)
De cop, girant la cantonada, aparegué el Gran Besugu Buda. L’anima espiritual d’una 3ra part dels creients marins. El Gran Besugu Buda llegí en els ulls dels 4 joves animalons, asseguts en un banc i intentant fent-se un maiet, la desesperació de trobar-se perduts, i no dubtà en acostar-se i comentar:
-Observo certa tristesa en els vostres rostres, que us puc ajudar? He estat enviat a la terra per ajudar a qui em necessiti.- El Gran Besugu Buda vindria a ser el geni de la làmpada màgica, però sense límit de desitjos.
-No trobem casa meva. Em fet voltes i voltes i no trobem la colònia.- Digué en Papyrus.
-Tranquil, tranquil... no ploris... a veure, deixem mirar-te bé.. Tu deus ser de la colònia Flex, oi?- Preguntà molt segur de si mateix el Gran Besugu Buda.
-Si, jo soc en Papyrus Flex.(...) Com u sap?-
-Tots teniu la mateixa cara!!! Però... u sento amic meu, el teu poblat ha estat destruït per una riuada- Assentí apenat el Besugu.
-I el meus pares on son?- Preguntà en Papyrus
-Tranquil. En la riuada no va morir ningú ja que tots els teus familiars van fugir abans que una colla de calamars afamats, ataquessin el poblat per menjar-se’ls. (...) Vaig sentir, que van anar tots cap a un centro de refugiats de la Creu Blava.-