C.11 - "MALEÏDES GÀBIES" - [El Conte d'en Papyrus]
skaos 20-12-2007 GTM 2 @ 00:17 Tags: conte d'en papyrus peix perdut ricky merci capitol 11 maleides gabies-Oh!! No!!! Sembla una gàbia d’un petxinaire!!! (...) Nedeu!! Nedeu ràpid!!!- Va cridar la Chirly.
Tots els membres estaven espantats. No sabien com reaccionar. El calamaret Tobi va fugir amb tres impulsos, en Papyrus va sortir-se del camí de la gàbia a cops de cua, la Chirly va fugir amb 4 gambades picant-se el cos amb la cua (...) tots eren fora de l’abast de la maleïda gàbia, tots menys en Roling, que pobret de parlar en sabia molt, però per nedar ràpid era totalment inútil.
Una de les terribles gàbies, destructores del fons marí, del vaixell del petxinaire, atrapà al pobre cavallet de mar i l’engolí dins aquella densa polseguera. Uns metres més enllà els 3 animalons veieren com se’l emportaren cap a la superfície.
-Oh!! No pot ser!! S’han emportat en Roling!!! I ara que fem per salvar-lo?!!.-
-No podem deixar que se’l emportin!!!- Cridaren el joves animalons, quan de sobte, una veu amb eco sortí de sota terra
-Tranquils companys marins. A veure: Quin animal és el vostre amic?- va preguntar una vella caracola que restava amagada sota la sorra.
-El nostre amic és un Cavallet de Mar, i es diu Roling.-
-Ah!!! Llavors tranquils!!! Jo, que ja porto molt de temps davant d’aquestes costes, estic acostumbrada a que aquests petxinaires s’emportin els meus companys, ... , i fins i tos a mi m’han pujat 2 cops.- Amb aquestes paraules la vella caracola intentava tranquil•litzar els 3 amics.
-I que hem de fer per salvar-lo?- preguntà en Tobi tot esverat.
-Doncs heu de seguir el vaixell. El veieu? És aquí sobre. (...) Seguiu-lo, ja veureu que d’aquí uns minuts començaran a retornar a l’aigua, tot el que han pescat que no te valor. (...) A nosaltres sempre ens tornen a l’aigua, per que totes sabem que quan et pesquen i t’agafen, has de fer mala cara, ja que les coses lletges no les vol ningú a la llotja del port.-
(...)
I aquelles sàvies paraules es varen tornar realitat. De sobte closques de petxines, animalons malferits, pedres i roques comencen a precipitar-se cap avall. La primera tongada de deixalles quasi els enganxa sota, i van decidir esperar des de una certa distancia la caiguda d’element estranys. (...) Un cop deixaren de caure tot aquell conjunt d’animalons i restes sense cap valor, el rastre era desolador, però havien de donar-se presa en buscar en Tobi, ja que les gàbies tornarien en breu.
Buscaren i buscaren, (...) es separaren per buscar millor, però la polseguera deixada per les gàbies els feia plorar els ulls i no veien res.
La Tafanera
del.icio.us
Amb el pas dels anys, he intentat compartir les ensenyanses que el camí de la vida m'ha mostrat a mi, i que millor que publicar, per a tot el mon, els textos que m'han servit per a un creixement personal i que no són res més que una manera d'afrontar els entrebancs que ens trobem pas a pas, al llarg de casdascun dels dies que ens ofereix la capritxosa mà del destí.