Relats d'en Ricky Merci

Un cop la boira densa, produïda per les gàbies removent el fons marí, va sedimentar-se, els 3 amics observaren, allà, sota una sola de sabata, la cua immòbil d’un cavallet de mar
-Oh!! És aquí!!! Correu, correu!! - El calamaret Tobi, amb l’ajuda dels seus tentacles, aconseguí aixecar una miqueta la sola de goma (...), el suficient per poder estirar en Roling. Semblava malferit, no podia parlar. Només feia:- Ai.... Ai....-

(...)

Desprès d’examinar-lo, semblava que no tenia res trencat, però tenia uns quants blaus i un parell de tallets. Van decidir posar-li unes tirites, però la idea va fracassar, ja que sota l’aigua, les tirites es van desenganxar ràpidament. (...) Amb l’ajut dels seus amics, i tot coixejant una mica, en Roling va aconseguir aixecar-se. (...) Decidiren anar al veterinari per a realitzar-li unes proves a en Roling i així estar segurs de que no s’havia trencat res.

El reconeixement i les radiografies van ser positives. El cavallet Roling havia tingut molta sort, la majoria de víctimes de les gàbies que tornen a l’aigua, queden marcades físicament o algunes psicològicament, fins i tot.

El cavallet Roling no era capaç de nedar molt ràpid, degut a les ferides, i varen decidir deixar-se portar per la corrent, per arribar al camps de refugiats d’Ocata, però una mica més i arriben al Garraf. La corrent era tan forat que la Chirly s’estava despentinant, i van decidir parar i refugiar-se dins una cova. (...) El que no sabien els 4 intrèpids aventurers, és que mai has d’entrar a la cova de ningú si no ets conegut, ja que a terra ferma les coves estan habitades per llops, o ossos o ratpenats,..., però al fons del mar, a les coves hi viuen les Nècores. Els animals més malignes i perversos dels mars, ..., i aquesta cova, evidentment, no n’era menys.
Aquesta estava habitada per una Nècora més gran que els 4 animalons junts, però sort aquesta estava dormida i en un principi no es percatà de la visita inesperada. Els 4 joves animalons marins tampoc se’n adonaren que corrien un greu perill. Ara, això si! Notaven una forta pudor a descompost i començaren a debatre don podia provenir.
-Oh!! Quina pudor!! Has estat tu, Roling? Que ja no t’aguantes ni els pets!!!- Va preguntar en Papyrus.
-No!!, jo no soc, fa dies que no menjo res.- Respongué en Roling mentre intentava recordar quin va ser el darrer àpat, que va poder degustar. -Em sembla que ve d’aquest racó. A veure, algú té un llumí?
La resposta era evident. Ningú portava llumins al sota l’aigua, ja que un cop molls ja jo engeguen.

Es van acostar al racó podrit. Observaren una pila de deixalles de peixos i altres restes d’animalons, allà apilonats, en aquell racó desprenent aquella forta pudor.
-Oh! Deu meu!! Això és un genocidi!! - Exclamà la Chirly, amb el dolor als llavis.
-No... Això va ser el meu sopar...- es va sentir de fons- I vosaltres sereu el meu esmorzar.-
Don provenia aquella misteriosa veu?

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us