Relats d'en Ricky Merci

Cautelosament la Nècora, que s’havia despertat amb tan de soroll, va anar acostant-se i acorralant a les 4 joves víctimes. Les tenia allà immòbils, atemorides... 4 joves animalons, que preveien la seva mort molt a prop, i no tenien cap opció d’escapatòria. (...) Les paraules sabies d’en Roling ja no sortien, amb una nècora no hi ha negociació que possible. (...) La terrible nècora va alçar la pinça per caçar en Roling i ... de cop un poderós tentacle, d’un pop, va aparèixer per darrera, i li agafà la pinça, fent retrocedir la Nècora i deixant lliure el camí de sortida.

(...)

-Va!! Sortiu!! Sortiu!! Que ja la tinc. Ja es meva!!- Era la veu d’en Pop-Lus, aquell pop de la CPUM, la Cuadrilla de Pulpos Unidos del Maresme, aquell que havia estat apunt de rebentar la cara als pobres animalons, capítols enrere. Ara aquest pop, els acabava de salvat la vida. En Pop-Lus havia canviat.
Els 4 companys sortiren escopetejats de la cova, des don sentien els plors de la nècora atemorida per no ser la més poderosa dels mars.
-Gracies Pop-Lus. Ens has salvat d’una bona. Com ens has trobat?- preguntà en Roling.
-Doncs he estat atret a aquesta cova, per la forta pudor a peix podrit que surt d’allà. (...) Ara que encara passem gana, qualsevol deixalla de peix podrit es bona per menjar.-

Ja tornaven a estar en pau. En Roling havia fet que la vida d’en Pop-Lus dones un gir de 180º amb aquelles paraules, i aquest els havia salvat la vida.

Totes aquestes vivències estaven canviant la vida dels 4 amics, i d’aquells que es creuaven en el seu camí. Ara jo no eren uns joves animalons, que sense la presència dels seus pares, acabarien morts o perduts al Fons del Mar. Ara ja havien après que el mar està replet de perills i que fer un pas en fals, significaria, en el millor dels casos, morir ofegat.

Sense proposar-s’ho, els 4 joves animalons havien après a valer-se per si sols. Ja podien trobar quelcom per menjar, quan la gana arribava; Ja sabien trobar un lloc on refugiar-se i on poder dormir, quan arribava el cansament; I sobretot havien après a solucionar qualsevol situació problemàtica, que els hi sorgís d’imprevist, confiant sempre en ells mateixos i en la Sort, aquella que acompanya a tothom que lluita per sobreviure.

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us