Relats d'en Ricky Merci

L’aventura continuava, i els 4 joves animalons seguien, sense pausa, amb la recerca dels pares d’en Papyrus, i desprès de recorre la gran majoria dels Camps de Refugiats de les costes Catalanes, es van sorprendre al observar una fotografia d’en Papyrus, enganxada amb cola a una paret, dins un cartell on hi posava: “Es Busca, s’ha perdut el pobre.”
L’esperança va regnar entre els 4 amics. Algú estava buscant en Papyrus. Potser eren els seus pares? Quan temps portava aquell cartell allà? .... afortunadament, ajaguda al costat de la paret, hi havia una llombarda ficant-se una mica morena.

(...)

-Tu, Llombarda!! Que saps qui ha penjat aquest cartell aquí?- preguntà en Papyrus
-Doncs.... no. Ho sento ... Jo només fa unes horetes que m’he assegut aquí sota el cartell. No he vist ningú.- Respongué la llombarda.
La desolació tornava a estar present. La pista havia estat inútil, o potser no....
-Espera, espera. No ha de fer gaire que han enganxar aquest cartell aquí, ja que la cola encara està molla. Porto una estona aquí sota, i em van caient les gotetes de cola sobre el cap. Està molt fresqueta!-
(...)
El fet de pensar que estaven tan a prop, va fer plorar en Papyrus. Feia molt de temps que la sensació d’esperança havia caigut per terra. I amb aquesta nova noticia, el cansament i la desesperació s’havien transformat en energia i il•lusió. Seguiren el rastre dels cartells com a molles de pa. Nedaren nit i dia, sense descans possible, recorrent camins que ja havien fet abans, fins que ... allà, al fons .... ... davant l’estació d’Ocata, ... , observaren 2 figures marines, carregades amb una escombra i un cubell. Estaven davant un mur, enganxant un altre dels cartells. (...) En Papyrus volia començar a nedar ràpid, però es queda immobilitzat, ... allà observant, aquelles dues figures.
(...)

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us