Relats d'en Ricky Merci

Desprès de tantes aventures i de tants quilometres, cap dels 4 joves membres de la nostra particular expedició, s’haguessin imaginat mai, finalitzar la seva recerca a l’estació d’Ocata, però allà estaven. (...)
Un dels 3 peixos que restaven a la bora de la paret amb l’escombra a la mà, detectà la inesperada visita dels 4 amics. (...) Enfocà les ulleres, ... i ....
-Oh!!! Son ells!!! Mireu, mireu!!!-

(...)

No podia ser!, aquesta veu era del Peix Martell, aquell que els havia ajudat a salvar els calamars del Port d’Arenys (en capítols anteriors). ... Però ara, que feia enganxant cartells amb la cara d’en Papyrus? (...) Els 4 joves animalons s’acostaren bora el Peix Martell i la gran sorpresa arribà quan descobriren que estava amb la mare d’en Papyrus i un cosinet d’aquest. La felicitat es plasma en crits, plors i abraçades.
-Oh!! Fill meu!! Quin patiment!! (...)Oy! Com has crescut!! (...) Mira ja t’ha sortit un pel a la barba!!
-Oooo! Jo no volia!! U Sento!! (...) Estic molt bé, que no ho veus!-

El moment que tots estàvem esperant, estava succeint. Tant d’esforç, al final compensat amb la satisfacció de tornar a veure la seva família. (...) Van estar xerrant una estoneta. En Papyrus li explicava, amb orgull, totes les aventures i les coses que havia après en aquests darrers 4 mesos. La mare, la Margalida, no se’n feia creus. El seu petitó s’havia fet gran, i ella no ho havia pogut veure, no havia pogut donar-li els consells que tota mare te guardats pel seu fill. (...) Ara en Papyrus, ja no era aquell fillet que l’havia d’acompanyar a tot arreu i dir-li 40 cops: “-Això NO!!!-”. Ara ja li havia sortit el primer pel a la barba. (...)
(...)
-Però... Peix Martell, com és que estaves ajudant a la mare d’en Papyrus?- Preguntà en Tobi mentre seguien les abraçades.
-Doncs molt fàcil: La Margalida va venir al meu taller a demanar-me a veure si tenia una maquina per a trobar fills perduts. I com que no la tenia acabada vaig decidir acompanyar-la, amb la meva “Cola Water-proft”. És submergible!!!
-Osti! Peix Martell, que fàcil que ho fa tot.- Exclamà en Roling.
-Home, és que quan li vaig dir, a la Margalida, que us coneixia, la dona es va posar a plorar de tal manera que us havíem de trobar com fos.-

La cosa era curiosa: El mateix personatge que havia ajudat als joves animalons a seguir endavant amb la recerca, ara havia ajudat a la família Flex a retrobar-se. Però ... si ara en Papyrus ja havia trobat la seva família, que passarà amb la Comunitat del Retonto? La missió ja està complerta, però l’amistat ha estat molt forta. (...)

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us