Relats d'en Ricky Merci

El primer en abandonar l’expedició va ser el Peix Martell, com sempre tenia un munt de feina acumulada, i en passar pel seu poblat va quedar-se al seu taller.

Sortint del poblat, varen decidir de donar una mica més de volta, per així poder passar per les respectives colònies, de cadascun del animalons. Així s’allargava una miqueta més la Comunitat del Retonto. En el fons el 4 amics no volien separar-se, havien compartit masses sensacions com perquè s’acabés tot tan aviat. Encara els hi quedava mitja vida per davant, però també volien compartir el seu temps amb les famílies que els havien donat la vida. El dubte estava servit.

(...)

La nova Comunitat del Retonto es dirigia cap a la colònia de les gambes don provenia la gambeta Chirly. Allà on va créixer, fins que els seus familiars la van abandonar darrera un lavabo. Ara ja havien passat 4 mesos i s’havia fet una gambeta espavilada i eixerida. Ja no era aquella gamba tonta sense pits, ara la Chirly ja s’havia fet tota una Gamba.
Un cop davant l’entrada de la colònia, la Chirly semblava neguitosa. Volia tornar a veure la seva família, per a poder demostra-los-hi que havia sobreviscut, però no creia que pogués quedar-se allà molt de temps. (...) Així que al arribar a la colònia tot foren alegries i felicitat, a més de la gran sorpresa que s’endugué tothom al tornar a veure a la Gambeta Chirly, nedant per allà, però ... l’alegria durà ben poc.
(...)
-Se que sou la meva família i us estimo- va afirmà la Chirly, mentre es ficava seria.-Ja no us guardo cap rancor per haver-me abandonat, però ara ja he vist molts racons increïbles del mar, i ... vull viure la meva vida, de gamba, lliurement.-
Va fer 2 petons a cadascú i marxà puntualitzant : “Ja us trucaré”. La resta de la Comunitat observaven des de fora i s’asombraren del valor i la saviesa que acumulava aquella jove gamba. (...) La Chirly se’ls mirà i marxaren en silenci.

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us