Relats d'en Ricky Merci

La expedició continuava direcció a la segona residencia dels pares del Calamaret Tobi, a Llavaneres, on havien anat a viure desprès d’abandonar el Port d’Arenys.
En Tobi ja els hi havia parlat d’aquesta cova, on anaven a passar les vacances cada estiu. La clàssica cova de ricatxos, de Llavaneres, amb un jardinet molt maco i una piscina. (...) Però al arribar a la porta...
[T] – Oh!!! Deu meu!!! No pot ser!!!

(...)

En Tobi s’estranyà moltíssim de veure una placa diferent a la porta de la cova. En la nova placa hi havia una inscripció amb el nom de “Família Banderas”. No podia ser! Que havia passat amb els pares d’en Tobi? (...) I aquests tal Banderas, que hi feien allà? I qui son? (...)
-No serà aquell famós actor de cinema, que ara s’ha comprat una cova a Llavaneres?- preguntà intrigada la Chirly.
-Ahh! Si en Banderes, el Peix Espasa, en Banderas l’actor aquell.- respongué la Margalida tot ficant-se un pel nerviosa.

Els Banderas, son coneguts arreu dels mars. I, allà estaven, davant la porta (...) i desprès de divagar decidiren tocar el timbre.
//ring//
-Hellow. Que you want?- es sentí per l’intèrfonu.
-Hola, volíem saber, si sabeu algu de la família que vivia aquí abans. Que en sap algu?-
-Oh!! Wait a momento, please!!- respongué la veu femenina de la Melani (la dona del Peix Espasa). La pobre encara no sap parlar català i va una mica perduda. (...) Al pocs minuts va aparèixer per l’entrada en Banderas, ni més ni menys.
-Que quereis? Estaba haciendo la siesta!!!- Emprenyat com una mona, va insinuar que havien comprat aquesta ganga a una família de calamars que emigraven cap als mars del Carib, on la falta de menjar no els tragués el son. (...) Amb aquestes declaracions en Tobi va fer un salt de sorpresa.
-No pot ser!!! Al Carib? Que cabrons!!! I no m’han dit res!!!- Semblava indignat però alhora trist per la possibilitat de no tornar a veure els seus pares mai més.
-Tranquil Tobi, ja veuràs com els tornaràs a veure algun dia.- L’intentava tranquil•litzar en Papyrus.
-Ja s’ho faran!! Quan sigui gran i tingui diners, ja aniré de vacances al Carib- és plantejà en Tobi, però en aquell precís moment se’n adonà, que només es tenia a ell mateix, i als seus amics.

El Peix Espasa va convidar a entrar als 5 amics, a més d’oferir-los una dutxeta i un cafetonet. Els pobres, desprès de tot el que havien passat, feien una pudor que tiraven enrere. (...)
Al cap de 3 hores, van sortir de la cova relluents, perfumats, amb la panxa plena i amb una autògrafs de la Família Banderas. (...) En Tobi tenia clar que ara ja només li quedava la opció d’acompanyar als seus amics, en el que restava de viatge. Es posà les ulleres de sol, i decidí començar una nova vida, ara ja, lluny dels seus pares, per sempre.

La comitiva sortí de Llavaneres i foren en busca del camp de refugiats on estava el pare d’en Papyrus treballant. El camí era llarg i tots tenien clar que també seria dur, però alhora excitant. Semblava que les circumstancies s’estaven associant, per a que la Comunitat del Retonto, no s’acabés de separar encara.

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us