Relats d'en Ricky Merci

Coincidències de la vida, mentre nedaven mediterrani enllà, en Roling es quedà enrederit, mentre en feia un maiet d’amagat, perquè la mare d’en Papyrus no el veies, imagina’t que podria pensar la Margalida!! –“Roling, que t’enporres?”- (...) I en això que al girar una cantonada, en Roling es trobà de morros amb una cavalleta de mar, que li havia fet caure el maiet a terra, però que alhora li era ben coneguda.
-Ets... tu ets...- digué en Roling tot aturdit
-Home Roling, quant de temps! Com has crescut!- Respongué la veu femenina. Aquesta veu li retornà a la memòria moltes de les vivències dels seus anys d’escola. Davant seu tenia la cavalleta de mar que havia estat el seu 1er amor, la Vicky.

(...)

I el que potser no sabeu, és que els cavallets de mar, tenen la peculiaritat de enamorar-se un cop a la vida. Una parelleta de cavallets, un cop es declaren l’amor, ja no es separen mai més, i si un arribés a faltar, l’altre acabaria morint de soledat, o d’avorriment.
I per que us ho explico tot això? Doncs per que allà la tenia, davant seu. Aquella mitja taronja, a la que mai havia pogut declarar-li el seu amor. Aquella cavalleta, que quan feien 2on d’ESO, va marxar amb els seus pares als mars del nord, que eren del “Blue Peace” (com el “Green Peace” però del mar), i estaven en una campanya per salvar les tonyines. (...) Des de llavors en Roling no havia sabut res de res del seu amor.

Ella, la Vicky, quan va fer els 18, va decidir tornar cap al Mediterrani, per buscar una mica de tranquil•litat, però la falta de menjar l’havia fet decidir de tornar amb els seus pares, 2 anys desprès. I de camí de tornada, es troba amb en Roling, -“Coincidència de la vida o el destí que es molt capritxos?”- Es van preguntar, internament, els dos.
El fet de trobar-se allà, en aquella circumstancia, en aquella area de servei perduda al mig del no res, va fer sentir la necessitat als 2 cavallets, de passar el resto de la seva vida junts, un al costat de l’altre, (...), però... i la Comunitat del Retonto? En Roling no volia separar-se d’ells. (...)

La resta de components van tornar enrere, per veure on s’havia quedat en Roling, i al comprovar que estava acompanyat, van entendre que la decisió ja estava pressa. Es conegut arreu dels mars, que els amors més fidels son els que viuen els cavallets de mar. I així va ser. Quan els joves animalons es van acostar, en Roling ja tenia la decisió pressa.
-Bones, mireu us presento a la Vicky.- va dir en Roling -Us he de dir... que... no puc seguir amb vosaltres. He decidit que vull passar la resta de la meva vida al costat de la Vicky. (...) Ja m’ha arribat el moment. M’ha encantat coneixeus i espero que no perdem el contacte, per que sou els millors amics que he tingut i mai us podré oblidar.-
En Roling no va ser capaç de seguir parlant, ja que les llàgrimes li tapaven la boca. La resta dels membres entengueren la seva decisió, tot i que els hi costes acceptar que potser ja no tornarien a veure mai més el Cavallet Roling. (...) Amb ell havien crescut, havien gaudit i havien patit molt, però ... s’acomiadaren, i agafaren direccions oposades.

[Capítol següent]

La Tafanera | del.icio.us